Independència sense límits

Publicat el 07 setembre 2009

I jo a l’independentisme nacionalista, en general, l’hi veig massa límits. Just l’altre dia, l’11 de setembre em va venir un còlic nefrític que em va deixar blegat per terra. Aquells que encara diuen que Catalunya serà cristiana o no serà (pròdigs en comentaris a Indymedia o a l’Avui digital) afirmarien, sens dubte, que es va tractar d’un càstig diví per ser un “anarco-espanyolot” hereu d’aquells murcianus i d’aquella FAI que va fer taaaant! de mal. Bé, bromes a part, aquest debat com tants d’altres està totalment presoner d’una sèrie de típics tòpics. D’entrada cal dir que els anarquistes com a partidaris de la llibertat no podem donar l’esquena a cap mena d’alliberament (ni a l’animal, ni al de gènere, ni al de qualsevol grup que decideixi ser-ho en funció de la seva llengua, nació, o simple desig), tot i que cadascú estigui al front que més l’interessi. D’altra banda, com a contraris que som a tot poder i tota explotació, les llibertàries, no podem acceptar alliberar res per mitjà de la constitució d’organismes de poder i explotació. Ja se sap, per les anarquistes el fi no justifica els mitjans. Però fins i tot així, en teoria no hi hauria cap problema entre anarquisme i alliberament nacional, ja que com plantegen algunes persones i col·lectius com Negres Tempestes, proposen un alliberament nacional antiestatista, basat en l’autogestió i en mètodes d’alguns anarquismes com la democràcia directa. D’aquesta manera, el problema entre les dues posicions queda reduït a una qüestió de sentiment o creença entorn el concepte de nació i clar sobretot a una història, una tradició i unes experiències viscudes dels dos “moviments” en aquest tros de terra que vivim. Per exemple, als col·lectius als quals milito crec que hi ha gent que creu en la nació i gent que no hi creu i no hi ha cap problema ja que les qüestions pràctiques i els mètodes organitzatius els compartim i els tenim clars: no ens integrarem mai en institucions. He dit “crec” perquè —com dic jo— “no parlem de religió” sinó de canviar, per mitjà de  l’acció directa, la nostra realitat immediata (lluitar contra l’opressió quotidiana, la que notem més, sigui del color que sigui). Amb tot, el bloc negre que va a la manifestació del dia 11, diuen que s’ha consolidat (amb gent de tot, és clar).Tanmateix les opcions antiestatistes dins l’anomenat independentisme català no són precisament les més esteses, en tot cas, no tant com els còlics nefrítics. Salut i anarquia!

Publicat al Catalunya número 110, octubre  de 2009

Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries