La Rosa de Foc, peta de debò!

Publicat el 08 juny 2006

Durant aquests darrers anys es parla de la “memòria històrica”. Ara sí que toca, però amb condicions, és clar. Es pot fer “memòria històrica” i fins i tot viure d’això fent propaganda de qui pagui millor, això sí, cal que la història de la que es parli estigui morta. Morta i enterrada en algun museu o qualsevol altra institució de les que certifiquen la mort. Morta, manipulada i al servei del sistema.

Republicans de nom i antics psuqueros enverdits es barallen per repartir-se el pastís de la memòria. Mentre, els llibertaris fem petites coses que difícilment es visibilitzen (la Marxa-Homenatge als Maquis des de 1999 per exemple) o simplement no fem res, ens dediquem a barallar-nos entre nosaltres que sempre ve de gust.

En el darrer any “turisme tàctic” ha fet per Barcelona una “ruta de l’anarquisme” on hi hem assistit un bon nombre de “freakis llibertaris” de totes les espècies. De la ruta he sentit critiques bones i dolentes i jo mateix n’he parlat bé i malament, com cal. Just un dels errors més greus és presentar l’anarquisme com quelcom mort. Només morts i antigues bombes. Però més val això que res, no?

Mentre els polítics i els seus servidors de les Universitats catalanes fan cales i construeixen una història semblant als pamflets amb que ens omplen les bústies cada quatre anys i ens acusen als “altres historiadors” de practicar una història militant acrítica i plena de ressentiments. Acrítica no, però de ressentiment cap al vostre món tant com vulgueu.

De l’anarquisme no se’n parla o se’n parla a mitges, adaptant-lo, “democratitzant-lo”, com si es tractés de quelcom mort. Això, però, no és cert. L’anarquisme és viu i “La Rosa de Foc” no és morta, perquè mentre hi hagi injustícia hi haurà anarquistes. És viva i és tant incòmode com el passat que es vol negar. I és que, per exemple, mentre hi hagi presons i explotadors de presos que se salten qualsevol dret humà, hi haurà lluita. I no és que combregui amb la sopa d’all inventada per volguts teòrics italians, però és que no cal. La cosa és senzilla. Per sentir el sentiment de justícia i llibertat al cor, no cal llegir massa. Cal, per tant, recuperar la memòria històrica de l’anarquisme, amb tota la seva complexitat, amb totes les seves contradiccions, però sense buidar de contingut aquesta història que encara no s’ha acabat. La millor manera d’acabar aquest precipitat text: prou repressió a l’anarquisme, llibertat a les preses i amunt les que lluiten!

Publicat al Catalunya número 76, juny de 2006

Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries