Més barrets que caps!

Publicat el 08 setembre 2008

Quan el Pau Juvillà em va embolicar a fer aquesta columna va dir-me que havia de triar un nom. Vaig triar “Salut i anarquismes!” fent el plural d’anarquia perquè és evident que no hi ha una sola manera d’entendre, treballar per, ser o fer l’anarquia. Tants caps tants barrets, com a mínim. Aquesta diversitat que assenyalen com a debilitat tradicionalment els socialistes autoritaris és de fet una de les grans virtuts i forces d’allò llibertari. L’anarquisme és un cadàver amb molt bona salut, llegia l’altre dia. Segons la meva opinió, per tant, hi ha moltes maneres de pensar l’anarquia, de ser anarquista, de militar o bé fer coses per la Idea…, i finalment: l’anarquia no implica ni pot implicar un model únic d’autogestionar la vida.

Fa anys que participo en el projecte del pèsol negre i m’encanta trobar-me articles que m’agraden i d’altres amb els que no m’hi identifico. El dia que hi estigui d’acord amb tot el contingut d’un número plegaré. Per mi doncs, la diversitat, el respecte, el lliurepensament i l’acció directa són bàsics per a un projecte llibertari. I per què dic això? Perquè trobo que dins els anomenats moviments socials —també als mitjans de comunicació— hi ha massa actituds i maneres de fer idèntiques a les que critiquem del sistema. Una vegada vaig criticar al Matthew Tree a una carta a la directa i l’argument principal del qui em va respondre era que estava criticant un dels nostres. Aquest darrer any he conegut la reacció d’un col·lectiu davant la denúncia pública que ha fet una noia en sentir-se assetjada per membres d’aquest ateneu: tancar files. Finalment, fa uns dies, se’ns ha fet fora a totes les companyes del programa “Berga Podrida” de l’ex-mitjà lliure Ràdio Korneta. Motiu: criticar l’aprovació d’una ordenança de civisme a Berga per tots els polítics, també per la CUP —organització formada per persones de l’anomenat Ateneu Llibertari del Berguedà, espai on estava situada la ràdio—. Des de la mateixa freqüència hi havia qui defensava que la nova ordenança era inofensiva —l’ex amic Oriol del qual vaig parlar en una altra columna—, i nosaltres en canvi la criticàvem. Abans d’estar al carrer, no m’he cansat de repetir que m’agradava estar a un mitjà on jo pugui criticar l’ordenança i els seus artífex i uns altres la defensessin. Però això, aquesta idea de món entra en contradicció amb tancar files, amb ficar-se amb un dels nostres i clar, la ràdio la vam fer entre totes però a casa seva i ara, els dolentots estem al carrer. “Apaga i vamonos”. I, malgrat tot: salut i anarquismes!

Publicat al Catalunya número 101, octubre de 2008

Signat com a Pep Cara (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries