Obriu! Sóc el Justícia!

Publicat el 03 novembre 2016

«Obriu! Sóc el Justícia!» cridava aquest conegut guàrdia civil de Berga mentre picava amb força la porta de casa la Lourdes Vilella i el Josep Bertobillo. La nit de dijous 10 a divendres 11 de novembre de 1949 la Guàrdia Civil va anar detenint dones i homes de l’alt Llobregat, en especial a Berga i els seus voltants, fins a 27. El motiu era acabar amb la guerrilla anarquista deixant-la sense base, eliminant els enllaços, els col·laboradors; en definitiva la xarxa de suport als grups del Massana i del Ramon Vila. El règim volia acabar amb la única resistència que hi havia: el militants anarquistes que havien protagonitzat la revolució social i la guerra del 36 i que no s’havien rendit.

Es diu que hi van haver delacions, que la tasca d’alguns col·laboradors era massa coneguda o que el detonant fou l’intent d’atracament a l’empresa que explotava les mines per part del grup del Massana. Sigui com sigui la detenció de Manuel Sabaté i els seus interrogatoris van marcar el que seria la gran caiguda del 49 a l’alt Llobregat. El 1949 és la data clau en la desfeta de la major part dels grups anarquistes que lluitaven contra el franquisme, tant a Barcelona, com al Bages i el Berguedà. Joan Canudas del Molí de la Bassa protagonitzava la ignomínia en fer capturar i conduir de nou a la Caserna de la Guàrdia Civil —a la plaça de les Fonts— Josep Bertobillo, que havia fugit de la caserna per darrere. El 1951 Canudas se salvaria fortuïtament de la venjança que el grup de Ramon Vila es proposava dur a terme.

Divendres, dissabte i diumenge d’interrogatoris i tortures. Dilluns 14 de novembre a les set del matí portaven tres dels detinguts a Vilada. Eren Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, el Chato, treballador de Fígols, i Josep Bertobillo, miner de Fígols. Prop del pont de Vilada se’ls aplicava la «llei de fugues».

Aquesta salvatjada franquista, va comptar amb el silenci còmplice de gran part de la societat. I després del silenci imposat, amb la restauració monàrquica de 1975 la cosa no canviarà. A partir de 1998 i malgrat les institucions, el record públic s’activarà a partir de la tasca de col·lectius anarquistes de Berga amb la Marxa Homenatge als Maquis.

Josep Cara Rincón

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (Berga)

Al pèsol negre 66 (novembre de 2014) i al Berguedà Setmanal del Regió7 (no sé si al final es va publicar)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà bufons civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries