Per què no votaré?
Publicat el 27 novembre 2010
Votar uns o altres o no votar hauria de ser sempre una qüestió tàctica. I des d’aquest punt de vista afronto aquesta breu justificació. Normalment votar no serveix de res, és a dir, no suposa cap canvi a les nostres vides ni a la manera de gestionar l’estat. Entenc, per tant, que la gent anés a votar el febrer de 1936 al Front Popular per alliberar els presos «governatius» que omplien les presons de la II República o el març de 2004 per fer fora el Partit Popular després dels malhauradament famosos atemptats de Madrid.
Votar és una mena d’antiga superstició que poca cosa té a veure amb la gestió de les societats. Ficar un paper en una caixa i pretendre que d’aquesta manera unes altres persones (amb interessos diferents sinó oposats als teus) mirarin per tu és una important estravagància. De fet, la crítica llibertària ho adverteix des de fa més de cent anys: no pots aconseguir la llibertat per mitjà de l’autoritat o el que és el mateix no pots alliberar-te delegant. La classe obrera no es pot alliberar per mitjà de la classe política. És evident. «L’alliberament de les treballadores ha de ser obra de les mateixes treballadores», us sona?. Avui com que això de la classe obrera s’ha diluit molt amb el consum i el circ mediàtic, doncs digueu-li com vulgueu, les explotades o millor: les explotades amb consciencia de ser-ho; la classe crítica. Bé doncs, la vella i caduca idea de canviar les coses des del poder o, fins i tot, la mateixa idea emvernissada de què tots els mitjans serveixen, és un «cuento» per dos motius: primer perquè un mètode nega l’altre i segon perquè qui diu això té molt clar quins són els seus interessos, els del «partit».
Demà hi ha eleccions, jo votaria la CORI, amb l’Elvis i la Carmen hi simpatitzo, fan una bona crítica del sistema, són divertits, crítics i oportuns. Superen abastament els partits de sempre, també els lamentables liberals patrioteros i la resta de paràsits. Tanmateix, és la raó i l’estomac qui em farà restar a casa. L’explicació va sortir un vespre parlant amb l’Albert: el simple fet d’anar a votar és un tràngol. No volem posar unes cortrinetes al sistema, el volem destruir. Per això no votem, per això ens ofenen tant les opcions que s’autoproclamen revolucionàires i que no fan res més que la resta de polítics: la mateixes paraules, el mateix llenguatge, les mateixes maneres, el mateix fons, la mateixa merda. Salut i anarquia!
Publicat al Catalunya número 123, desembre de 2010
Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)
- Imprimeix, envia, difon i comparteix:
Bookmark on Delicious- Recommend on Facebook
- Tweet about it
- Subscribe to the comments on this post
- Print for later
- Tell a friend
Responses are closed for this post.