Reptes

Publicat el 06 gener 2012

Tenim molts reptes i grossos. Molts passen per deixar de reptar, aixecar-nos i barallar-nos. Com puguem, clar. Ara mateix, cal decidir si convoquem una vaga general amb un mínim de cara i ulls. Més enllà del resultat pot ser bo fer-la per allò de la «gimnàstica revolucionària», entre cometes perquè més aviat fem estiraments reformistes i que ja és molt oju! si tenim en compte com està el pati. Tanmateix, també es diu que pot ser contraproduent demostrar la poca força que tenim. Sigui com sigui, sí que hauríem de ser conscients de la nostra força i, sobretot, d’allò que fem per mirar de crèixer. I no em referèixo només a crèixer en nombre sinó en formació i en actitud.

 

Segons el meu parer, cal renovar les organitzacions antiautoritàries (algunes xino-xano ho van fent). Renovar no vol dir acceptar formes autoritàries i delegatives, apostar per l’organització, el treball i el compromís no té perquè ser autoritari. Simplement, allò que cal, és adaptar les nostres formes de funcionar a cada realitat. Ser efectius. Quan una cosa, per molt antiautoritària que vulgui ser i per molt útil que fos en el passat no funciona en el present cal canviar-la, fer-la útil, i clar de manera antiautoritària. Una església pot mantenir-se pels segles dels segles, però això no vol dir ni que sigui útil ni que sigui llibertària. Les etiquetes no volen dir res, és el dia a dia allò que demostra les coses. Poso algun exemple ben tonto: apostar per la política institucional no és cap renovació ni cap modernor, és més aviat una aposta obsoleta, una cosa que s’ha provat i se sap que no funciona. Però també és obsolet esmerçar esforços en mantenir una “eina” al marge de la utilitat que aquesta tingui i sense tenir en compte els mètodes que es facin servir per mantenir-la. En conclusió que ni la renovació ha de passar per deixar de banda els principis anarquistes ni per defensar-los es pot ser autoritari. Ale, ja està.

 

Res, al que anem, que no paren de privatitzar-nos, precaritzar-nos i retallar-nos i nosaltres no fem prou per frenar-ho. De vegades, fins i tot, sembla que ens hi posem bé. Espero que aquest futur tant negre que ens sembla que ja arriba, sigui negre en tots els sentits. I que ens porti molta lluita, molta revolta i que recuperem els carrers i clar, les nostres vides. Ara bé, si no ens ho prenem en serio —si de veritat no ens interessa vaja— si el sindicat, l’ateneu o el grup és sols una afició més, segur que no recuperem res. Bon any, salut i anarquia!

 

Publicat al Catalunya número 135, gener de 2012

Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries