Solidaris anònims versus vedets del rotllo
Publicat el 08 març 2008
Parlant amb companyes dels llocs i les tendències llibertàries més diverses me n’adono que som moltes les que pensem que la vaga als busos de TMB és realment molt important. Passi el que passi ja ha estat un exemple de compromís, de lluita i de dignitat. També ha estat un exemple de respecte per part de la CGT i Actub a l’assemblea de treballadores i un exemple de solidaritat de moviments diversos cap a aquesta lluita. Mentre escric això està anunciada una vaga indefinida a partir del dia 15 d’abril i TMB ha denunciat els sindicats convocants per considerar la vaga il·legal, enlloc de d’intentar negociar. El resultat del conflicte crec que serà determinant de cara al futur. Després d’aquesta vaga —per bé o per mal— hi haurà un “antes i un después”.
Com que no només vull tira flors, parlaré també de persones mediàtiques que sovint se’ls busca perquè és “solildaritzin” de foto, amb alguna lluita —en aquesta vaga vam veure uns quants al periòdic pels dos dies, una gran iniciativa d’altra banda—. Hi ha gent de tot, està clar, però el que jo critico es la manera que tenim de reproduir el fenomen autoritari de buscar padrins per a les lluites. Padrins que normalment no es solidaritzen en funció de les seves possibilitats sinó que simplement donen el seu nom per a donar suport moral i/o per quedar bé amb el seu públic o mercat. I després de rajar malament d’aquestes vedets, ja posat, també ho faig dels militants que “floten” o sigui dels “jefes indios” que algun dia van militar, o no, i que polulen pels locals on hi ha barra alimentant la seva avantatjosa posició dins del getho. M’he quedat a gust…, i es que estic emprenyat perquè a Berga els polítics de l’Ajuntafems—tots, també els enrotllats de la CUP— ens han aprovat un altre cop l’ordenança de civisme que patíem, ara canviant-li el nom i quatre falòrnies decoratives. Però som moltes les que ens seguim oposant i el proper 19 d’abril reivindicarem un carrer lliure d’ordenances mentre fem cultura popular.
I sí: ara tiraré flors a les companyes que militen fent feines pesades, avorrides, arriscades, també de divertides, amb compromís i, normalment, de manera invisible. I com que avui va de vaga del bus, doncs concreto el tema “flors” per als que actualitzen webs, envien correus electrònics, tenen el telèfon actiu les 24 hores, fan sabotatges i molt més. Segurament no els podries asseure en la mateixa taula, o potser sí, unes són “insus” i criden “abajo el trabajo”, altres són del “sindicat”, de l’Ateneu, la ràdio, etcètera. Visca les solidàries, visca les anarquies!
Publicat al Catalunya número 96, abril de 2008
Signat com a Pep Cara (Berga)
- Imprimeix, envia, difon i comparteix:
Bookmark on Delicious- Recommend on Facebook
- Tweet about it
- Subscribe to the comments on this post
- Print for later
- Tell a friend
Responses are closed for this post.