Termes i Tura: el bufó i el tirà

Publicat el 08 juliol 2006

La primavera de 1999 vaig tenir la mala idea d’assistir a un curs sobre la guerra civil que el patrioter del senyor Josep Maria Solé i Sabaté organitzava al Museu d’Història de Catalunya. Entre les bajanades que vaig sentir, recordo especialment les que va pronunciar el recent guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: el senyor Josep Termes. En Termes va dir que la revolució de 1936 va ser producte i obra de “dos cents anarcobolchevics” que actuaren repartits per Catalunya, controlant el poder. Oblideu-vos doncs del triomf obrer el 19 de juliol a Barcelona, de les col·lectivitzacions i les columnes de milicians que s’organitzaren immediatament, etcètera.

Fa poc, la consellera d’interior Montserrat Tura afirmava en alguns mitjans o fulls parroquials que tots els actes d’incivisme, la inseguretat ciutadana, les males olors…; eren obra dels antisistema que nascuts a Catalunya o vinguts d’altres llocs actuaven a casa nostra. Concretament parlava de “dos cents antisistema” dolentíssims i identificats. Un cop descartat que es tractés dels mateixos del 36 i fetes les conyes pertinents, vaig pensar en que hi ha darrera aquestes afirmacions tant grolleres. D’una banda, hi ha la típica utilització de conceptes ambigus que ho resolen tot i que serveixen per esticmatitzar: “anarcobolchebics”, “antisistema”, “incontrolats” o “els violents”… Conceptes que serveixen per justificar repressions, pèrdues de llibertats i tot tipus d’agressions davant la mateixa societat que les pateix. Això ho fa servir la Tura com ho faria qualsevol en el seu lloc i ho diu a través dels seus portaveus acrítics els falsos periodistes dels malanomenats mitjans d’informació.

I en Termes que hi pinta en tot plegat? doncs fa el paper del fals intel·lectual, que com bé ens recorda en Bernat Muniesa, és aquell que fa de simple bufó del poder. Un paper tant necessari com el del conseller d’interior per a un sistema autoritari. Dic això, per tornar a reivindicar una història viva i combativa, ja que la resta són cròniques escrites per bufons. La “memòria històrica” que m’interessa no passa ni pel “memorial democràtic” ni pel frau d’en Huerga a la pel·lícula “Salvador” mentre en Jean Marc Rouillan segueix empresonat per mantenir-se fidel a unes idees, ni per llibres com el “Che Català”. La història que ens cal passa per iniciatives com les de l’Assemblea de Joves de Lleida retirant els símbols franquistes de la seva. I es que si deixem que ens facin la nostra història estem venuts. Salut i anarquia!

Publicat al Catalunya número 77, juliol-agost de 2006

Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries