Un container i unes malles verdes

Publicat el 06 març 2012

El passat dimecres 29 de febrer vaig fer vaga. Sóc personal d’administració i serveis (PAS) a la UB amb un contracte d’obra i servei que es perd en els annals. Alguns sindicats entre ells la CGT van convocar la vaga sense fer gaire publicitat. D’una banda perquè saben o creuen que la majoria del PAS no la vol, d’altra banda, perquè CCOO i UGT van convocar una “jornada de lluita”: fer una assemblea i després manifestar-se, per no perdre el sou.

 

Com que la CGT de Berga tenia el mateix dia un judici a Manresa contra el Berguedà Actual i el seu gerent Jordi Simon Perayre, doncs vaig anar primer al judici i després a la manifestació. Vull deixar constància que si l’advocat Manuel Cardenas ens ha agradat molt per la seva professionalitat i el seu tracte, la persona que finalment va fer el judici, la Isabel —crec que de Terrassa— va fer una feina extraordinària. Una feina que ha estat d’acord amb la que han fet les treballadores afectades. M’explico: elles han tirat del carro i el sindicat els hi ha donat suport (cartells, pancartes, rodes de premsa, atendre mitjans, concentracions, manifestacions i finalment; el primer judici).

 

Tornem a la vaga d’ensenyament. Vora les tres d’aquell dimecres vaig decidir amb una amiga de la UAB entrar al seminari. Sí senyores, no pas per fer-me capellà, jo sempre he estat un menjacapellans d’aquests que defensen les execucions del 36. Resulta que algú va voler mostrar el seu desacord amb tot el que està passant cremant un contenidor d’escombraries. Allò que està passant són els treballadors acomiadats, la pujada de taxes, la privatització de la sanitat i l’educació, l’ aniquilament dels drets de les treballadores, etc. Van venir moltes furgonetes de la policia i com si es tractés de la darrera obra de la Fura dels Baus van sortir tot de mossos antidisturbis. Tothom corria menys una noia amb les malles verdes. Bé doncs, li van fotre una manta d’hòsties que si encara camina pot estar contenta. Llavors m’arriben missatges, de companys parlant de violència i, de sobte veig que es refereixen al contenidor! M’avergonyeixo, que la gent sigui tant burra de caure en els discursos que promouen els mitjans del poder. Fer malbé coses pot ser útil o no, pot agradar o no, però no és equiparable a fer malbé persones. Sinó tenim clar això malament. Tenim unes manis que semblen fetes per boy-scouts i encara ens alarmen per la crema d’un contenidor? La lectura del primer volum de les memòries del Jan Marc són ara imprescindibles. Salut anarquia!

 

Publicat al Catalunya número 137, març de 2012.

Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries