Un per justificar dos cents
Publicat el 01 desembre 2009
Tot i que comparteixo i sento meu el lema de «Abajo los muros de las prisiones», cal reconèixer que no és la millor fórmula per explicar com de nocives són les institucions totals (presons, manicomis i convents). Per sort, explicar-ho i que ho entengui des del teu fill al teu pare passant per aquella veïna malcarada de l’escala no és tan complicat. Com sempre a la presó s’hi fica els pobres i els desobedients i de tant en tant alguna persona malalta que fa alguna bestiesa d’aquelles tant esgarrifoses i publicitades. La mateixa consellera de justícia —que sempre odiarem a Berga—Montserrat Tura, aquest estiu afirmava a la ràdio que de violadors amb perill de reincidència a Catalunya n’hi havia una cinquantena. Bé, doncs si tenim en compte que a Catalunya hi ha més de 10.500 persones preses qualsevol pot veure l’estafa de l’existència de presons. I això sense tenir en compte que la presó tanca, explota o fa emmalaltir —física i/o mentalment— les persones recluses, però mai els «prepara per la vida en societat». De fet, els 10.000 presos que entren a la presó sense ser malalts (mentals o socials) ho fan per ser comerciants —venen droga o expropien coses—. És a dir, que empresonen persones exemplars segons les teories liberals que creuen en el bé del mercat i l’explotació. Petitíssims Millets i Montulls. Res, que tot és un «cuento», «tot política» que diu un amic; tot mentida que dic jo. Aquest cap d’any recordeu que tornarem a manifestar-nos contra les presons. Això està bé. Cal també que la resta de l’any expliquem a tothom el què és la presó, un negoci i una mentida que només serveix per causar dolor. Amb això no vull ser simplista, també cal reconèixer que hi ha casos que són molt complexos de tractar però, en tot cas, numèricament no són els més significatius. També cal que donem un suport real als presos en lluita. També les organitzacions com la que el Catalunya fa de portaveu. Per exemple, l’Amadeu amb la seva lluita posa en qüestió el sistema penitenciari. L’Amadeu dóna exemple, està fent propaganda pel fet i crec que cal que totes —persones, col·lectius i organitzacions— visibilitzem la seva lluita i fem també propaganda pel fet: cadascú com se senti més a gust però de manera real, que de brindis al sol en sobren.
El Jordi Martí m’ha dit que aquest és el primer número del Catalunya conjunt amb Balears, doncs res felicitar a totes les que tiren endavant el Catalunya i sobretot a la gent de les illes que ara a part del Cultura Obrera —una gran capçalera— podran gaudir també del Catalunya. Salut i anarquia!
Publicat al Catalunya número 112, desembre de 2009
Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)
Responses are closed for this post.