Vot tàctic versus abstenció tàctica

Publicat el 05 desembre 2012

Per avui, ja hem acabat d’encartellar la ciutat per la Vaga General del 14 de novembre. Ha estat bastant frustrant això de si es fa vaga el 31 si no, etc. Al final ens aboquem a la del 14. Cal desbordar-la…, mentre tinc el cap ocupat amb aquests pensament la Joana diu de fer un beure:

—Miquel una cosa important —diu amb solemnitat la Joana—:

unes birres i unes croquetes de ceps?!

—Ja tardem! —responc i anem cap al bar.

Ja estem liats amb les braves, les croquetes i les cerveses…

—Juana saps que vaig trobar-me ahir al Peret, vam dinar junts, i va i em diu que pensa votar a les CUP! Aquells que deien que eren exclusivament municipalistes i que les van fer de tant grosses a Berga… Vaig quedar-me ben parat, no ho hagués dit mai…

—Doncs jo m’ho estic plantejant…

—Què dius Juana! No fotis! Saps perfectament que els problemes no s’arreglen mai des de les institucions, a més votant reforces el sistema i…

—Para el carro Miquelet! Ja ho sé tot això que dius, sé que la via institucional ho esguerra tot i fins i tot sóc conscient que els de la CUP no són tan diferents de la resta, però és una qüestió tàctica. Ja sé que en l’anarquisme no triomfa molt això de separar principis de tàctiques i que la fi no justifica els mitjans però també penso que votant en aquests «guais dels moviments socials» podem evitar la majoria absoluta de CiU i jo que sé, dins el Parlament

tocaran la moral a la resta i poden obtenir informació, no?!

—Juana em trenques el cor! No mira, en serio, jo penso que en realitat tant és votar o no, abstenir-te o votar serveix pel mateix, per a res, penso que l’important és l’autoorganització, la feina que fas cada dia, per tal que la gent que tenim problemes comuns vale.

—Jo penso seguir treballant per l’autoorganització, i insisteixo els de la CUP no em representen per a res, però penso que millor que estiguin ells que els de CiU al parlament.

—Em sembla que amb tot això del teu vot tàctic acabes reforçant la línia de participació institucional. I ja sabem que através de les institucions no es fa cap canvi important.

—Jo encara no he dit que vagi a votar. Simplement estic plantejant-m’ho…

—Segueixo Joana, jo dic que la meva abstenció és tàctica perquè tot i que votar pugui servir pel que tu dius (evitar majories absolutes o ficar algun torracollons al parlament), també serveix per reforçar el sistema actual, per reforçar la línia política que moltes tenen —fins i tot entre companyes— i que considera que la via institucional també és vàlida. Reforçant aquesta línia també reforces la idea que ells difonen que el principal és el parlamentarisme i que la feina de base, l’única que tu i jo fem, és com de menor categoria, com de nens; saps?!—, mentre ells, els que aposten per les institucions són la línia sèria i adulta. Què l’autoorganització sigui dèbil no vol dir que agafem una falsa drecera. Mira, tu dius que el teu suposat vot seria tàctic, doncs jo dic que el meu no vot també seria tàctic, perquè evitarà reforçar aquesta línia política que mina les bases de l’autoorganització.

—Tant és nen! Ni que tinguis raó, mira si no entren tot seguirà igual i si entren al parlament casi millor ja que es veurà tot això que dius que no es canvia res a través del parlament i que no són res més que classe política oi?

—Sí, exacte, des de la crítica de Bakunin a Marx, pel seu autoritarisme i la participació política…, bé total que el fracàs de la lluita de classes i la lluita per la llibertat a través del parlamentarisme ha estat demostrada de manera reiterada des de fa més de cent anys!

—Recoi, has menjat llengua tu avui! Mira a mi també em fa ràbia veure com aquests macus s’autoerigeixen en «representants » i avantguarda dels moviments socials, les vedettes de barris coperatius i viles meravelloses, vale d’acord, però això no treu que tac-ti-ca-meeeent, em plantegi que votar-los sigui un mal menor igual que el Peret Peraire! I no em fotis la darrera croqueta, que te veo!!

—El Peret deia això que ell no creia en les CUP i que no el representaven però que igualment els votaria…, dones!

—T’has quedat sense croqueta capullo! Què merda vols dir amb: dones!

—Pos que des de que es va liar amb aquella que va a la llista de les CUP s’ha tornat un refor, jajaja!

—Jajajaja —riu la Joana—.

—No en sèrio jo penso que el vot tàctic és un clàssic del moviment llibertari, pensa en febrer del 36 o en l’11M.

—Va tia no comparis! Ara no tenim les presons plenes de presos i no han fotut cap bomba a Barajas!

—Ja, bueno, però no t’has de prendre el vot com una cosa tan important! És una tonteria votar o no votar oi?

—Sí, és una tonteria, però la mateixa quantitat d’importants motius que tens per votar els tens per no votar!

—A més, Miquelot, molts dels seus membres vénen dels moviments socials de base, mira els caps de llista…, i algun d’ells hem consta que s’ho curra de veritat en altres lluites, algunes fins i tot llibertàries! El candidat per Tarragona crec que és molt bon tio!

—No dic pas que no! Però és que el tema no va d’això. Alguns deuen tenir ganes de ser la primera dama del paral·lel i altres deuen fer-ho per una equivocada responsabilitat, qui sap!, poc m’importa de veritat.

—D’altra banda, el mateix Pere em deia que estava fart de picar pedra i veure pocs resultats. Ja saps que és un iaio de quaranta anys! Diu que porta vint militant i que la barricada anarquista poques alegries li ha donat. Què

no canviàvem res! I que ve, que potser en això es podia guanyar, es podia ficar algú al Parlament…

—Calla, calla! Com si ficar algú al Parlament servis per canviar res! O per guanyar alguna cosa! Au va! No fotem!

—Bé Miquel has de reconèixer que l’organització anarquista porta dècades de fracassos consecutius. Parlo d’anarquisme, perquè dels anarcosindicats millor ni parlar-ne! L’organització formal ha acabat sent la

religió de les sigles i la informalitat s’ha confós per una mena d’individualisme liberal egoista radical…

—No et dic que no Joana, és cert, però això no es soluciona apostant per les institucions, alrevés, l’aposta

electoralista acaba d’enterrar el fràgil moviment llibertari.

—Que fots Miquel! Deixa de donar la tabarra a la meva germana! No té cap culpa que no lliguis ni per error!

—Goita ja arriba el fenòmenu de l’Oriol! Ja saps que t’ha germana s’ha fet de les CUP?!

—Calla imbécil, jo no m’he fet de res!

—Parlàvem del vot tàctic, saps germanet?

—Ah molt bé, molt bé, doncs jo voto perquè us aixequeu de la taula i anem cap a l’assemblea de preparació de la Vaga, què us sembla?!

—Jo m’abstinc germanet!

—Jajaja, ara estem d’acord!

 

Publicat a el pèsol negre número 59, novembre-desembre de 2012.

Signat com Pep i tu

Berga, novembre de 2012


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries