Xino-xano

Publicat el 04 maig 2011

La setmana passada vaig anar amb unes companyes a la manifestació que es va convocar per denunciar el crim d’estat que va patir la Patrícia, una de les persones víctima del muntatge de revenja organitzat per la Guàrdia Urbana de Barcelona arrel dels fets del 4 de febrer de 2006. La Patrícia es va suïcidar.

El Primer de Maig a Barcelona va ser destacable: les dues CNT van fer l’acte conjunt, cosa impensable des de fa quinze anys. D’altra banda, també es va fer la mani de la CGT (esperem que no calguin quinze anys més per un Primer de Maig conjunt de totes les anarcosindicals). La mani de la tarda —cap als barris dels rics— m’expliquen que va anar molt bé, malgrat la violència dels Mossos. Molta gent i molt activa.

A Berga el vam celebrar el dia abans. Dissabte al matí vam posar una placa preciosa, feta pel company Pere, en record i homenatge a Ramon Casals i la resta d’anarquistes de l’Alt Llobregat que van lluitar el passat segle per un món nou. Ja van tres plaques, sempre ens la trenquen. Esperem que aquesta duri. Després una fideuà al mig del carrer. Tot seguit la presentació del llibre sobre gènere i treball que han tret les estimades companyes de Manresa, amb un debat molt i molt profitós i per acabar la brillant actuació de «Pain in Sapin» que va representar el retrobament amb el company Moi Rojo. Va anar molt bé en tots els sentits. Feia temps no em sentia tan agust.

Un article d’homenatge als germans Badia a la Directa m’ha ben esverat. No volia contestar —de veritat— perquè ja sé com funcionen les digestions dins els moviments socials (MMSS). Però la ràbia em pot. I, naturalment, en un àmbit com els MMSS, gens diferent a la societat on es crea, les dinàmiques de frontisme, amiguisme, pensament únic, etc. són les que els regeixen.

Una de freda i una de calenta, com la vida mateixa.

A l’anarcosindicalisme segueix imperant un frontisme maniqueu i estúpid que convida a fugir. Pel que fa al moviment llibertari no sindical, els uns estem massa desorganitzats i fatalment destinats a la desarticulació permanent i els altres, estan entossudits a treballar per interessos autoritaris o aliens a les lluites antiautoritàries. Estem arreglades. Res. Espero que siguem capaces, algun dia, les anarquistes, d’organitzar-nos específicament i de manera oberta. Mentrestant seguirem actuant, seguirem creant i creixent ni que sigui xino-xano. Salut i anarquia!

Publicat al Catalunya número 128, maig de 2011

Signat com a Josep Cara Rincón (Berga)


Responses are closed for this post.

Darrers textos publicats

Temàtiques

Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

Administració

rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

Copyright © rebequeries