Obre un espai de suport i trobada per a dones: Ningú Sola

ningusola15Són moltes les circumstàncies i causes que poden fer sentir sola a una dona, i el fet d’estar rodejat de gent no significa deixar de sentir-se així. Pots estar envoltada de persones i sentir que les teves companyies no entenen la teva situació, o potser ni t’atreveixes a compartir amb els teus pròxims els teus problemes o preocupacions, per vergonya, per manca de confiança tan pròpia com externa, per implicació de terceres persones, per por a no ser compresa, per no sentir-se rebutjada… o simplement per no admetre que necessitem ser escoltades, o que necessitem ajut…

Són moltes les causes que poden portar a silenciar una situació complicada que pot originar el sentiment de solitud en una persona, que acaba intentant abordar l’episodi per sí mateixa, sense les forces necessàries i allunyar-se cada cop més del calor d’una amistat que ajudaria a aguantar aquella vivència, del suport i alleugeriment que podria donar algú que la comprengués i pogués aportar el seu granet a batre aquella problemàtica o, si més no, fer-la més suportable.

I alhora, són moltes les vivències que poden acabar derivant a patir aquest sentiment per una dona, i tot ben al contrari del que es pugui pensar, més encara en aquest temps que vivim.

El rol d’una dona encara queda lluny d’haver canviat. En tot cas, s’ha posat més pes sobre d’aquesta. Actual i generalment, una dona treballa, porta la casa i totes les gestions derivades d’aquesta, té cura dels fills, va a comprar, pot arribar a haver de cuidar a més d’algun parent, entre moltes altres responsabilitats que poden recaure en ella…I encara ni està valorat de bon tros ni el paper, ni les mil i unes tasques, ni totes les feines que pot realitzar una dona al llarg del dia.

El dia a dia pot arribar a esgotar i desgastar, i és un altre motiu que aparta a una dona de les seves amistats, inclús les més properes, per no tenir temps de cuidar d’aquestes o d’altres  relacions, i no parlem ja d’ella mateixa.

I la rutina, l’exigència, el ritme i tarannà de la societat actual i de les seves derivacions, com separacions, malalties, el tenir lluny a la família, els maltractes, abusos en el sentit més ampli de la paraula, inclús la mort de parents i d’altres conflictes, són raons prou suficients i contundents com per desbordar a qualsevol en un moment donat de la seva vida, trobant-se sola, sense ànims ni forces per tirar endavant, i sense ningú a qui recórrer i demanar un cop de mà.

El grup de dones Ningú Sola sap ben bé què és sentir-se així… Cada una ha viscut o està vivint una circumstància diferent, tot un seguit d’experiències negatives que les ha arribat a unir. Mai haguessin pensat que allò que les va arribar a enfonsar i anul·lar d’aquella manera ara seria una força per poder ajudar i compartir amb d’altres dones. Però just el fet de trobar-se i sentir-se recolzades i enteses és el que ha motivat a veure la necessitat d’ampliar el grup per a donar-hi cabuda i amparament a d’altres dones, donada la mancança de suport que es troba transcorrent o després de passar per certes ocurrències, servint-se de la seva pròpia experiència tan viscuda com del suport que han rebut del grup.

La majoria d’aquestes dones eren usuàries del PIAD i dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Berga, on realitzaven teràpies i seguiment vers la seva problemàtica, en gran part d’elles relacionada amb la violència de gènere, i d’on van ser derivades a participar d’uns tallers que es van organitzar amb la col·laboració de l’Associació de Dones del Berguedà.

Aquest espai va reforçar el vincle entre totes elles i en va fer arribar de noves amb diferents circumstàncies, i on, a més de compartir les seves experiències, van trobar un punt en comú: la gran solitud i desgràcia que sentien cada una d’elles en la seva pròpia lluita.

El fet de sentir per un altre que aquests sentiments no són únics i exclusius, que hi ha infinites combinacions i desenllaços que desemboquen a patir-los, que a totes les històries hi ha fronts comuns que es repeteixen i que poden ajudar a veure les d’una pròpia des d’una altra perspectiva, va donar eines i forces a aquests grup que va crear la necessitat de mantenir les trobades fora dels taller per a seguir connectades les unes amb les altres. Aquesta necessitat no és més que una mà amiga que les subjecta en un moment de flaquesa, un suport mutu en la seva rutina, un suport que en el fons tots busquem i necessitem.

En els tallers van tenir la oportunitat, en primer lloc, de conèixer eines que ajudaven a resoldre i abordar conflictes en qualsevol àmbit i temàtica, cosa que pateix molt sovint tothom. I desprès de l’èxit que va tenir la primera aposta, se’n va realitzar un altre destinat a la violència de gènere i el maltractament des d’una perspectiva més amplia, ja que molts patim abusos des de diferents orígens, i tant el psicològic com el físic en reben les conseqüències. Així, el treball realitzat va donar un ventall de tècniques i possibilitats aplicables per afrontar el seu dia a dia.

I tot això va motivar que elles, per sí mateixes i conjuntament, es sentissin millor dins de la seva vivència, i que aspiressin a voler traspassar aquest aprenentatge, aquests coneixements, a d’altres dones que, com elles, no saben a qui dirigir-se, com sortir-se’n o estan tancades i presoneres de la seva crua realitat.

Per donar-se a conèixer i posar un mitjà de comunicació per a que altres dones es puguin posar en contacte amb elles van crear l’e-mail ningúsola@gmail.com i el compte de twitter @ningusola . I entre elles es mantenen en constant comunicació a través d’un grup al whatsapp on comparteixen el seu dia a dia, des de donar-se el bon dia, explicar-se qualsevol preocupació que tinguin, manifestar la seva opinió sobre el que sigui, quedar per fer el café i saber unes de les altres, cosa que poden aconseguir seguint amb el ritme de vida que porta cada una i que d’altra manera no els permetria poder-ho fer.

No hi ha cap obligació entre elles, cada una aporta el que pot i vol, el que sent i es pot permetre. No hi ha cap lligam oficial ni moral ni cap grau d’implicació. Cada una és com és i dóna tot just el que creu i sent que ha de donar, sense que ningú altre ni demani ni retregui res de res, ja que d’això ja se n’encarreguen les situacions i la gent externa, i el grup només està per a alliberar-se’n i entendre’s mútuament.

Arran de tota aquesta motivació que senten part d’elles, s’estan buscant tot un seguit d’activitats i xerrades per a dinamitzar el grup i permetre ampliar els seus coneixements i trobades. Estan treballant, a més, per a crear vincles i relacions entre d’altres associacions i entitats i algunes dones ja s’han començat a posar en contacte i a integrar-se també al grup.

Cal remarcar que cap d’elles ni és psicòloga, ni professional, ni especialista de cap tipus, sinó dones que després de les seves experiències poden dirigir a una altra als lloc indicats  per al cas que ho requereixi, o simplement volen escoltar i acompanyar a tota dona que ho vulgui i ho necessiti. El grup està obert a qualsevol dona que requereixi d’algú o, simplement, tingui ganes d’entrar a formar part d’un grup de dones amb l’ànim d’unir-se i recolzar-se col·lectivament.

Juntes

Berga

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us