logo cgt
Berguedà

Dissabte, 9 de novembre: anarquia als carrers a Santa Coloma de Gramanet

TORNA ANARQUIA ALS ac_santko_mailCARRERS!!!

Els carrers han estat històricament espai de confluència, de socialització, d’intercanvi entre persones. La configuració urbanística i la gestió del temps tendeixen cada cop més a la parcel·lització de tots els àmbits de les nostres vides (àmbit públic/privat, lloc de treball, centres d’oci i consum…) de manera que l’espai públic com a espai de trobada, de conspiració quotidiana està deixant d’existir com a tal, convertint-se en lloc de pas entre aquestes parcel·les.

A les instàncies del poder sempre els hi ha interessat recuperar aquests llocs i moments, sigui a través de la mediació, de la regularització o en els pitjors dels casos de l’eliminació o la conversió en espais inhòspits i desèrtics, sense vida. Si això no fos suficient, enregistren i controlen els nostres moviments amb càmeres de videovigilància. Si abandonem els carrers estarem negant així tota possibilitat d’existència de moments de complicitat, d’espontaneïtat que escapin al control estatal, que no passin per la cessió, la permissivitat i la demanda. Per això, els carrers, les places han sigut sempre nuclis certament importants d’agitació, de propaganda i de difusió de les idees pels i les anarquistes. Reunions, mítings, esclats de conflictes i enfrontaments amb l’autoritat formen part de la història dels carrers dels barris que habitem.

Llegeix més

Entrevista sencera realitzada en Manel Tirado, amic de la infància i la joventut d’Agustin Rueda

maneltiradoEn Manel Tirado, és un amic de la infantesa i la joventut de l’Agustín Rueda. Van coincidir al Barri de la Botjosa de Sallent a les darreries de la dictadura franquista. Companys d’inquietuds i de projectes en un barri miner, marcats de ben a prop per l’església i la guàrdia civil. Manel era el contacte i el suport de l’Agustín en les seves anades i vingudes des de França amb material de propaganda, llibres que no es trobaven aquí, etc. Acompanyà la família Rueda a Madrid quan van assassinar l’Agustin a Carabanchel i en tot el procés contra els seus botxins. Manté una crítica lapidant a CCOO. Mou fils a l’ombra; és titellaire.

Reproduïm al bllibertari, l’entrevista sencera una extracte de la qual ha estat publicada al darrer número de la revista El pèsol negre.

Com us vau conèixer amb l’Agustín?

Jo vaig néixer a Manresa, però tota la meva infantesa i joventut la vaig passar a la Botjosa. Allà ja de nano, a l’escola a primària (que abans era l’Educació General Bàsica), és on coincidíem amb l’Agustín i els altres nanos de la colònia. Allà vam passar tota la infantesa i després la joventut fins que l’Agustín va agafar el camí de França. Tothom va agafant el seu camí… I bé, fins aquell moment vam compartir projectes, il·lusions i coses d’aquestes.

Llegeix més