Una democràcia assentada sobre fosses comunes

Més de 70 col·lectius memorialistes exigeixen, davant del Congrés dels Diputats, la fi de la impunitat dels crims de la dictadura franquista. Amb la intenció d’obligar els partits, a unes setmanes de les eleccions generals, a donar una solució a les seves exigències. Llegim a la premsa que «aquestes reivindicacions van ser enviades als partits polítics i la seva resposta ha estat desigual. La conclusió obtinguda, segons el president de la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria, Arturo Peinado, és que en la pròxima legislatura podria haver-hi una “solució definitiva” per al problema de les fosses i “potser un acord per a l’anul·lació de les sentències”, però no per acabar amb la impunitat de la que gaudeixen els ideòlegs i executors dels crims comesos durant la dictadura i la Guerra Civil que encara viuen». El president, Arturo Peinado, parla en condicional, ja que no pot fer-ho d’una altra manera: tot dependrà del nou Govern elegit a les urnes, que de moment no se sap quin serà. Aquesta incertesa persistirà fins que arribi l’elecció i el nou president compleixi lleialment allò promès, que està per veure.

El que sí que està clar és que s’albira a través d’aquests efímers acords una por del passat, una por crònica que els polítics arrosseguen des de fa 40 anys.

Mentre no hi hagi un procés judicial al franquisme no hi haurà un veritable tancament de ferides, «seran simples pegats. Amb aquesta premissa canalitzen el projecte cap al camí marcat pel dictador: LA SEVA IMPUNITAT». És inacceptable a hores d’ara, després de 40 anys, acceptar aquesta injustícia que contradiu els elementals Drets Humans i la legislació internacional sobre aquest tema.

El Berguedà, «terra de maquis», no oblida els que van donar la vida per la llibertat, i per respecte a ells i per nosaltres mateixos no renunciarem a les nostres exigències:

1r La primera exigència és la condemna del franquisme com a règim dictatorial en els termes declarats per l’ONU, de conformitat amb les resolucions adoptades per unanimitat en la seva Assemblea General el 9 de febrer i el 12 desembre 1946.

2n L’anul·lació de la Llei d’Amnistia de 1977, que impedeix la investigació de les violacions dels drets humans del passat, «en particular els delictes de tortura, desaparicions forçades i execucions sumàries …».

3r Així mateix, exigim també el reconeixement polític i jurídic dels ex-guerrillers i guerrilleres, punts de suport i enllaços, donant-los similar tracte al que van tenir les altres forces republicanes. Els guerrillers va ser el col·lectiu que va pagar el més alt tribut en la lluita contra el franquisme.

4t Exigim que es prenguin disposicions pel que fa als presos polítics, que van treballar a la presó per un salari de misèria i en unes condicions d’explotació que ratllava l’esclavitud. Molts d’ells van complir vint anys de presó. De supervivents directes en queden molt pocs, amb qui encara es pot comptar per donar el seu testimoni.

5è El futur del Valle de los Caídos seria transformar aquest monument, digne d’un paranoic, en un museu on s’exposarien no només els crims del franquisme sinó també els instruments de tortura de la Inquisició. I traslladar les restes del dictador Francisco Franco a un altre lloc que designi la família.

6è Que s’investigui seriosament el robatori de nens durant el Franquisme.

Dissabte 5 desembre 2015

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs

 

Una democracia asentada sobre fosas comunes

Más de 70 colectivos memorialistas exigen, ante el Congreso de los Diputados, el fin de la impunidad sobre los crímenes de la dictadura franquista. Con la intención de obligar a los partidos, a unas semanas de las elecciones generales, den una solución a sus exigencias. Leemos en la prensa que «dichas reivindicaciones fueron enviadas a los partidos políticos y la respuesta de los mismos ha sido desigual. La conclusión obtenida, según el presidente de la Federación Estatal de Foros por la Memoria, Arturo Peinado, es que en la próxima legislatura podría haber una “solución definitiva” para el problema de las fosas y “quizá un acuerdo para la anulación de las sentencias”, pero no para acabar con la “impunidad” de la que disfrutan los ideólogos y ejecutores de los crímenes cometidos en la dictadura y la Guerra Civil que aún viven». El presidente, Arturo Peinado, habla en condicional, puesto que no puede hacerlo de otro modo, todo dependerá del nuevo Gobierno elegido en las urnas, que de momento no se sabe quien será. Esta incertidumbre persistirá hasta que llegue la elección, y el nuevo presidente cumpla lealmente con lo prometido, que está por ver; no confiamos en absoluto. Lo que sí está claro es que se vislumbra a través de estos efímeros acuerdos, un miedo del pasado, un miedo crónico, que los políticos arrastran desde hace 40 años.

Tanto que no haya un proceso judicial al franquismo, no habrá un verdadero cierre de heridas, «serán meros parches sacados del puchero, con esa premisa encauzan el proyecto hacia el camino marcado por el dictador: SU IMPUNIDAD». Es inaceptable a estas alturas después de 40 años aceptar esa injusticia que contradice los elementales Derechos Humanos y la legislación Internacional al respecto.

Berga, «tierra de maquis» no olvida a los que dieron la vida por la libertad, por respeto a ellos y por nosotros mismos, no renunciaremos a nuestras exigencias:

1º La primera exigencia es la condena del franquismo como régimen dictatorial en los términos declarados por la ONU, de conformidad con las Resoluciones de las Naciones Unidas adoptadas por unanimidad por la Asamblea General de la ONU el 9 de febrero y el 12 de diciembre de 1946.

2º La anulación de la Ley de Amnistía de 1977, que impide la investigación de las violaciones de los derechos humanos del pasado, «en particular los delitos de tortura, desapariciones forzadas y ejecuciones sumarias…»

3º Asimismo exigimos también el reconocimiento político y jurídico de los ex guerrilleros y guerrilleras, puntos de apoyo y enlaces. Dándoles similar trato que tuvieron las demás fuerzas republicanas. Los guerrilleros fue el colectivo que pagó el más alto tributo en la lucha contra el franquismo.

4º Exigimos que se tomen disposiciones, con respecto los presos políticos que trabajaron en la cárcel por un salario de miseria, y en unas condiciones de explotación que rayaba la esclavitud. Sobrevivientes directos quedan muy pocos, con los cuales aún se puede contar para testimoniar.

5º Transformar el Valle de los Caídos en un museo donde se expondrían no sólo los crímenes del franquismo sino también los instrumentos de tortura de la inquisición. Y trasladar los restos del dictador a otro lugar que designe la familia.

6º Que se investigue seriamente el robo de niños durante el Franquismo.

Sábado 5 de diciembre de 2015

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us