Volem carrers amb altres noms

Jo, Xxxx Xxxx Xxxxxx, ciutadà de Berga, domiciliat al c/. Xxxxxx xxx xxx xxx xx amb el DNI xxxxxxx i amb el telèfon xxxxxxxxx com a secretari del Centre d’Estudis Josep Ester i Borràs i en representació de les entitat sotasignants,

EXPOSO: Què a Berga durant molts i molts anys la cultura que s’ha fet i s’ha subvencionat ha estat sempre amb una clara inclinació conservadora i reaccionària. De fet i per desgràcia, la nostra ciutat és encara una ciutat molt conservadora i a tall d’exemple els noms dels carrers: noms de capellans, cacics, militars, nobles i burgesos –tot homes i la major part d’ells amb una moral i un currículum dignes de no ser admirats sinó tot el contrari–. Ara diuen que a l’Ajuntament hi ha dos grups polítics d’esquerres i a més, cal posar noms a uns nous carrers que s’han fet a la ciutat i es per tot això què

SOL·LICITO: a vostès que tinguin en compte el llistat de noms que adjuntem (Annex 1) a l’hora de decidir els noms dels nous carrers. A més volem que es replantegin molts dels actuals noms que són una veritable vergonya pels berguedans i pel passat dels berguedans que més van patir. En especial volem que el carrer de Mossèn Espelt torni a dir-se Àngel Guimerà (no és sospitós de ser revolucionari), ja que l’esmentat capellà com ens va dir en Ramon Casals “Ramonet Xic” va ser una persona realment perversa (forçant i deixant embarassada alguna noia). El company Ramonet va sol·licitar el canvi de nom al senyor Farguell el qual no va fer cap cas. Agraïts per endavant i esperant que sigueu valents i tingueu en compte el que us diem, rebeu les nostres salutacions.

Pel Centre d’Estudis Josep Ester Borràs:

Per l’Ateneu Columna Terra i Llibertat:

Per l’Ateneu Llibertari de Berga:

(Altres entitats, partits o sindicats i moltes persones de Berga signarien el document però per la urgència i de moment ho signem nosaltes)

AL CIUTADÀ ALCALDE I A LA RESTA DE CIUTADANS QUE FORMEN PART DE L’AJUNTAMENT DE BERGA

 

 ANNEX 1: NOMS DE PERSONES REALMENT DIGNES PER A QUÈ ELS CARRERS DE BERGA PORTIN EL SEU NOM (25 propostes)

JOSEP PUERTAS PUERTAS, miner, anarcosindicalista berguedà (Dúrcal, Granada 1902-Vilada, Berguedà 1949). Militant de la CNT durant el franquisme va ser assassinat per la guàrdia civil el 14 de novembre de 1949.

JOSEP BERTOBILLO MOLAS, miner, anarcosindicalista berguedà (L’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès 1925-Vilada, Berguedà 1949). Militant de la CNT durant el franquisme va ser assassinat per la guàrdia civil el 14 de novembre de 1949.

JOAN VILELLA, pagès, llenyataire i massover de Santa Eugínia, col·laborador de la resistència antifranquista, va ser assassinat per la guàrdia civil el 14 de novembre de 1949.

MARIA TARRÉS TARRÉS, “CANYETANA“, anarquista berguedana. Militant de la CNT , secretària de les Joventuts Llibertàries i caixera la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) de Berga. En acabar la guerra es va haver d’exiliar a França.

JOSEP ESTER BORRÀS “MINGA”, anarquista de Berga. Militant de la CNT i les Joventuts Llibertàries de Berga. Voluntari al front, s’exilià França on fou membre de la resistència al grup Ponzan. Va anar a parar a Mathaussen i se’n va sortir amb vida. Va ser president de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics ajudant a moltíssims exiliats a regularitzar la seva situació a França.

RAMONA XANDRI RIBERA, “PERETANA”, treballadora del tèxtil, destacada anarcosindicalista (1903-?). Militant de la CNT fet pel qual va patir la presó.

JUST LACAU PERALTA, músic i anarcosindicalista de Berga, (Barbastre, Huesca 1884 -Berga 1954). Mestre, músic i anarcosindicalista des dels anys 20, va ser alcalde de Berga en representació de la CNT des del 20 d’octubre de 1936 i al 26 d’octubre de 1937. Va morir en la misèria.

RAMON CASALS ORRIOLS “RAMONET XIC” (Berga 1908-Err 2001). Anarquista berguedà, membre de la CNT i les Joventuts Llibertàries de Berga. Intensa activitat anarcosindical al tèxtil a final de la dècada dels anys vint. Durant al guerra va anar voluntari al front i va tenir responsabilitats a l’Ajuntament de Berga en representació de la CNT. En acabar la guerra es va exiliar a França.

RAMON VILA CAPDEVILA conegut com a “Caracremada”, “Marato”, “Capità Raymond” o “Llaugí”, segons els períodes de la seva actuació (Peguera, Berguedà 1908 – Castellnou de Bages 1963). Destacat anarcosindicalista, actiu a la vaga general revolucionària de 1932, membre de la CNT i les Joventuts Llibertàries. Voluntari al front a la columna de Ferro. Destacadíssim maquis a França contra els nazis i a Espanya contra Franco. Un veritable heroi berguedà per la causa de la llibertat i l’anarquia. Va morir lluitant contra la injustícia com va fer tota la vida. Aquest si que és un berguedà il·lustre i no els que així anomenen.

MARCEL·LÍ MASSANA BANCELLS mecànic, militant de la CNT i de les joventuts llibertàries (Berga 1918-Mas Letallet. Foix 1981). Anarcosindicalista destacat, actiu durant la guerra com a voluntari al front i molt conegut per la seva tasca en la lluita contra la dictadura franquista.

JOAN BARAT AGON, forner, sindicalista i polític berguedà, militant d’ERC, de la UGT i del PSUC de Berga (Berga 1905-Barcelona 1939). Durant l’epoca republicana va militar a ERC, tanmateix en arribar la guerra i crear-se la UGT i el PSUC, s’afegí en aquest sindicat i en aquest partit. Va entrar a l’Ajuntament junt amb Josep Soler Ros. En acabar la guerra va ser detingut i fou afusellat al 18 de juny de 1939 al Camp de la Bota junt amb Josep Soler Ros.

BONAVENTURA MOLERO COROMINAS, “MOLAS”, llauner, sindicalista i polític berguedà, (Avià, Berguedà 1909-Berga, Berguedà 1984). Cap a finals dels anys 20 va començar la seva militància obrerista, afiliant-se al CADCI i organitzant-lo a tota la comarca del Berguedà, ell en fou el màxim responsable. Marxista convençut en arribar la guerra va ser el màxim responsable del PSUC i la UGT a Berga. Va anar voluntari a la guerra. En acabar la guerra es va exiliar i va ser membre de la resistència francessa contra els alemanys. Va morir a Berga el 1984.

MARIA MARQUÈS CASADESÚS, resistent berguedana (Sant Corneli, Berguedà 1917- Berga 1978). Destacada membre anònima de la resistència antifranquista a Berga. Enllaç clau per a la evasió de gent perseguida a França.

FLORENCI GUIX VILAJOSANA, militant del POUM i de la CNT de Berga (Berga 1906-Caracas 1985). Es va exiliar a Prada ( França ) i va ser el principal impulsor i organitzador de l’Associació de Berguedans a l’Exili al 1946. Al 1949 va marxar a Venezuela i allí s’incorporà al Centre Català de Caracas. Va dirigir la revista “Senyera” i va ser fundador del Moviment de Solidaritat Catalana de Venezuela. Fou tresorer, vicepresident i president de la junta del Centre Català de Caracas.

ANTONI FERRAGUT PARERA, treballador del tèxtil, destacat anarcosindicalista berguedà (Barcelona 1924-Berga 1984). Durant la guerra civil (1936-1939) va formar part de les Juventuts Llibertàries. Durant la dictadura franquista seguirà afiliat a la CNT , clandestinament. Al 1977 va participar en la reorganització de la CNT , sent secretari del sindicat tèxtil. Va morir al 1984.

 AGUSTÍ MONSÓ BARRIOL, “NIN”, sindicalista berguedà, membre de la CNT de Berga (Barcelona 1911-1943). Va ser membre del Comité de Milícies Antifeixistes en representació de la CNT. Acabada la guerra fou afusellat acusat d’un crim que no va cometre. El van afusellar al 31 de juliol de 1943 al Camp de la Bota.

BENET COMELLAS FREIXA, pintor i contable, destacat militant berguedà de la UGT i el PSUC (Berga, Berguedà 1914-Vidreres, La Selva 1998). Durant la guerra civil va impulsar i organitzar la coopertiva de pintors adherint-se a la recent creada UGT bergadana, amb la qual estaven més d’acord ideològicament. Va ser un dels representants més destacats de la UGT a l’Ajuntament. Empresonat l’any 1939. Al 41 torna a Berga i milita a la UGT clandestinament. El febrer de 1949 va marxar cap a França a causa de problemes amb el patró pel qual treballava. El juliol de 1950 va marxar cap a Xile, on fou del Centre Català; al desembre de 1952 va marxar al Perú, on s’hi va estar fins 1955, any en que marxà a Estats Units, on va ser del Centre Català, arribant a la secretaria i on també fou soci del Consell Nacional. Al juny de 1957 es va traslladar a Mèxic, on va ser de l’Orfeó Català de Mèxic, arribant a ser sots-secretari d’aquest i on va dotar el premi “Pi de les Tres Branques” dels jocs florals, durant alguns anys. Al 1976 va tornar a Berga, posteriorment va anar a viure a terres gironines, establint-se finalment a Vidreres on va morir el 7 de gener de 1998. El seu cos va ser traslladat a Berga.

ALFONSA BUENO VELA, sindicalista berguedana, militant de la CNT (Moros, Saragossa, 1919? -Toulouse 1979). Llibertària berguedana que va participar en la famosa xarxa d’evasió del grup de l’aragonès Ponzan i que va patir els horrors dels camps d’extermini nazis.

MIQUEL BUENO GIL, miner, marbrista i anarquista berguedà, membre molt destacat de la CNT i la FAI. (Moros, Zaragoza 1882-Mauthausen 1944). Va participar en els fets de Fígols de 1932, com a milicià durant la guerra civil, al grup d’evasió Ponzan contra els nazis i finalment va morir assassinat a la cambra de gas.

Altres carrers dedicats en genèric a:

LA COLUMNA TERRA I LLIBERTAT: columna de llibertaris que marxaren al front voluntaris i on van anar la majoria dels antifeixistes de Berga .

 ELS BERGUEDANS ASSASSINATS I REPRESSALIATS PEL FRANQUISME

 ELS BERGUEDANS ASSASSINATS ALS CAMPS D’EXTERMINI NAZIS 

ELS BERGUEDANS MORTS A L’EXILI

Fem aquestes propostes, tot i que heu de ser conscients que podrien ser moltes més. De fet vol ser una tria de treballadors berguedans, homes i dones, de diferents ideologies –representant més o menys la proporció real– del passat segle vint.

Difon el B Llibertari i el pèsol negre:
  • Print
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • email
  • LaTafanera
  • Live
  • Meneame
  • MySpace
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us